
Interesante porque va tiempu que naguaba por una especie de “llibru d’estilu”, dalgo que punxera finxos nel camín cotidianu d’escribir la llingua. Lo meyor del llibru ye’l rigor al que mos tien avezao l’autor, esi metasentimientu de cercanía y averamientu al llector, alloñao de la falsa erudición que suel acompangar a quien, dende’l ringurrango quier afitar verdaes axiomátiques. Dafechu que lu recomiendo. Facía falta.